dimecres, 29 de juny del 2016

I amb el PP a un escàndol de la majoria absoluta



És recomanable i, m’atreviria a dir que saludable, deixar passar unes hores per tenir una perspectiva adequada dels resultats d’unes eleccions generals difícils d’entendre des del sentit comú.
L’eix esquerra dreta ha saltat pels aires per deixar pas al vot de la unitat indissoluble de l’Espanya de la Gürtel, Noos, Palma Arena, Barcenas, Bankia i Fabra. Guanya l’home impassible, aquell que no ha fet res, i que no ha tardat a rebre el cop a l’espatlla de l’ex militant d’Alianza Popular i president socialista de la Junta de Extremadura, Guillermo Fernández Vara, demanant una gran coalició PP/PSOE.
Per cert, no em voldria deixar de recordar que en unes generals mai havia guanyat el sobiranisme... fins ara. Aquest 26J, els partits que formem Junts pel Sí al Parlament, vàrem sumar més diputats que la candidatura més votada.
No havien passat ni 48 hores del 26J quan, entre converses furtives del ministre de la policia i del director d’Antifrau, coneixíem la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de tancar la instrucció del 9N i deixar-ho tot a punt per decidir si asseu al banc dels acusats a Mas, Ortega i Rigau.
“Això del procés, ja cansa...” Quantes vegades heu sentit aquesta expressió per part d’amics, coneguts i saludats? El lògic. Tot allò que es fa més llarg del que seria desitjable, tendeix al cansament. Potser és això el que esperen els nostres adversaris (enemics, en l’argot de Daniel de Alfonso). Potser esperen que ens cansem de fer us de les eines que ens dona la democràcia.
El cansament no ens pot fer perdre de vista que allò que en diem procés ja no és una qüestió d’independència, ni de pacte fiscal, ni de DUI, ni de RUI, ni tant sols de xoc de trens. Això ja és una qüestió de democràcia.
Cansa sentir el ministre parlant d’administrar la munició contra els enemics (nosaltres) amb actitud colonialista, creient-se dipositari del dret de conquesta que els dona haver guanyat una guerra. “No sabemos como actuara el enemigo”, diuen aquests estrategues dignes de la T.I.A per la que treballaven Mortadelo y Filemón, tot planificant l’opressió de la revolta dels somriures.
Cansa veure com imputen i porten a judici els nostres governants criminalitzant l’ús d’urnes per conèixer l’opinió d’un poble, a l’hora que a la Carrera de Sant Jerónimo, PP, PSOE i Ciudadanos, incapaços de pactar la governabilitat d’Espanya, els és summament fàcil posar-se d’acord per evitar que comparegui un ministre enxampat planificant posar al servei de la seva ideologia policies i fiscals amb l’objectiu d’abatre el seu adversari utilitzant mètodes predemocràtics. 
Només ens faltava veure com la CUP bloqueja el pressupost de les polítiques socials, de l’ensenyament i de la sanitat, votant al costat del PP al Parlament de Catalunya, dient negre on va dir blanc després d’enviar “a la paperera de la història” el president català que l’Estat envia al jutjat després que el PP s’hagi quedat a un escàndol d’una nova majoria absoluta.
Cansa, i tant que cansa... Però encara ens queden forces per recordar orgullosos que som Convergents, els que hem perdut un president, dues conselleres, un conseller i l’alcalde del cap i casal, per haver fet, el que algú havia de fer; posar les urnes.

Finalment ha arribat un altre juny, i seguim treballant amb l’eina ben esmolada avançant amb pas ferm cap a un estat propi que, de ben segur, Europa acollirà sense recances. Una Europa que, després del “Brexit”, ha obert les portes a una Escòcia independent. Que fa pensar que nosaltres no rebríem el mateix tracte?

dijous, 9 de juny del 2016

Les CUP; entre l’orgull i la dignitat



Des del moment en que vaig ser escollida diputada sabia que afrontava una etapa de la història de Catalunya en que il·lusió i risc es repartien a parts iguales. El que no em volia creure –per molt que sempre tens la sospita- és que podria arribar a viure moments com els que hem viscut aquest dimecres al Parlament de Catalunya. Que qui et fa la traveta no sigui un partit dels anomenats “unionistes”, sinó que sigui un dels que diuen que aspiren a la independència de Catalunya.

No em podia esborrar del cap aquella imatge del president Mas recollint el seu despatx. Només han passat sis mesos –només sis- del pas al costat de l’home que ens ha portat més lluny en el camí cap allò que en diem Ítaca. Mas va fer un pas al costat per garantir la continuïtat del procés, cedint a les exigències malaltisses de deu diputats, representants de 337.794 electors, -molts dels quals es deuen penedir d’haver-los votat- obsessionats en enviar “a la paperera de la història” el president que, des d’un primer moment, es va posar al costat dels milers i milers de catalans que any rere any han sortit al carrer, cada 11 de setembre, a exigir un estat per Catalunya. El president Mas va acceptar marxar cap a casa després de signar un acord parlamentari amb el grup de la CUP on el primer punt deia: “No votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o el dret a decidir quan estigui en risc l'esmentada estabilitat”. Aquí ho teniu...

Les CUP van donar suport al pla de govern proposat per Junts pel Sí. Aprovar-lo i després no donar suport als pressupostos que l’han de fer possible, no te sentit més enllà d’un gag de Polònia.

Ens ho imaginàvem, i no ens ho volíem creure. Queden les ganes de seguir treballant per complir el mandat de les urnes del 27 de setembre passat. És hora de ser positius. De veure amb orgull l’encert del president Mas de trobar en l’alcalde de Girona -el presidentPuigdemont- el millor relleu per agafar ferm el timó d’aquesta nau que ens ha de portar a Ítaca. I si s’ha de tornar a votar, que siguin els ciutadans els qui facin una demostració de la més gran decisió assembleària i decideixin amb qui passen comptes, que els catalans tenim paciència, però no ens enganyen dues vegades.


Faig meves les paraules pronunciades pel president del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, en Jordi Turull; “President, ens vas apel·lar a tos el dia de la teva  investidura i ens vas dir:  deixeu l’orgull i agafeu la dignitat. Avui, alguns han agafat l’orgull i han deixat la dignitat”.

divendres, 3 de juny del 2016

El despertar de Xina

Trobada amb el vide-president de la provincia d'Henan, Zhang Guangzhi

Una de les coses que, d’entrada, crida l’atenció als visitants del Museu del Turisme de Calella, és poder comprovar com ha canviat el món durant els 60 anys en que la ciutat ha estat destinació turística.

Seria un greu exercici d’ingenuïtat pensar que aquests canvis acaben aquí. La constant millora dels mitjans de transport i la comunicació entre països han difuminat les fronteres. Les ganes constants de les persones de descobrir cada racó d’aquest planeta, ens obliga a estar en alerta permanent per no quedar al marge dels canvis que es produeixin i seguir formant part del circuit de les destinacions turístiques escollides pel turisme emergent.

Hem conegut la “Calella dels alemanys”, van venir els anglesos, els francesos, els suecs... Els últims anys el turisme provinent de l’antiga Unió Soviètica ha ocupat hotels, restaurants i comerços. I ara, que?

Ara cal estar atent als nous moviments del sector. Els conflictes que afecten molts dels països que formen l’arc sud de la Mediterrània ens converteix en una opció real per aquells que busquen un lloc on passar les seves vacances i, des de fa anys, sentim dir que la Xina serà el pròxim país emissor de turisme de masses.

El gegant asiàtic desperta. El que des de fa anys ha esdevingut un dels motors principals de l’economia mundial, anuncia la seva ferma voluntat de convertir-se en emissor de turisme, i seria imperdonable no buscar la forma de presentar-nos davant del mercat turístic xinès amb les mans plenes d’ofertes per gaudir de les vacances que busquen.

Entre els dies 24 i 26 de maig, es va celebrar l’”International Mayor’s Forum on Tourism”, organitzat pel Ministeri de Turisme de Xina, l’Organització Mundial del Turisme i el Govern de la Província d’Henan. Un fòrum on alcaldes i alcaldesses de més de 100 municipis turístics de 36 països diferents, vàrem tenir l’oportunitat de presentar els nostres pobles i ciutats als agents emissors de la zona. I Calella hi va ser.

Aquest congrés és una important plataforma per donar a conèixer la ciutat de Calella a un mercat amb un gran potencial que ja mostra una notable tendència a l’alça a Catalunya; l’any 2015, les visites del turisme xinés van experimentar un creixement del 38,9%, mentre que la seva despesa va augmentar fins a un 62%. El 2020, 150 milions de turistes xinesos visitaran altres països a través d'Àsia i cap el 2030, 1 de cada 5 viatgers ho farà des de la Xina. El creixement de la Xina com a mercat emissor durant el 2015 ha estat el més alt a nivell mundial, arribant als 120 milions de persones.

Durant tres intensos dies, vaig tenir l’oportunitat de presentar Calella a diversos mitjans de comunicació asiàtics, vaig poder mantenir una trobada amb el vice-president de la província d’Henan, Zhang Guangzhi, i vaig poder presentar Calella com a possible candidata activa al proper congrés, que s’ha de celebrar el 2018.

El divendres 27 de maig, vaig aterrar a El Prat amb la sensació d’haver fet els deures i amb la tranquil·litat que dona saber que la ciutat disposa d’un sector turístic i comercial potent i dinàmic, que estarà a l’alçada i sabrà adaptar-se –com ha fet sempre- al pròxim canvi.


Estem preparats!