25 d’ABRIL: CALELLA DECIDEIX!

Falta pràcticament un mes per la celebració de la consulta popular a Calella, per tant cal que aquests propers dies s’intensifiquen des de totes les vessants el compromís amb l’objectiu que no és un altra que la ciutadania pugui participar oberta i democràticament.

Per aquesta fita ha calgut i cal encara molt d’esforç. Esforç que des de la Plataforma de Calella han dut a terme amb molt de voluntariat, molta passió i dedicació amb la finalitat de generar compromís entre la ciutadania.

Sincerament crec que han fet una tasca molt lloable. Les diferents propostes de debat que han anat organitzat demostren una molt bona feina. Des del debat polític amb les intervencions d’Iñaki Anasagasti i Manuel Mas, passant pel debat sobre Immigració amb l’Àngel Colom, Oriol Amorós i representants de la immigració .

El Centre Català de Negocis, així com el món de l’esport, festes populars i properament la independència vista des dels joves i la seva visió de futur del País que ens ha vist néixer. Tot un reguitzell d’actes fets des de la voluntat de sumar visions i aspectes que han enriquit clarament tot aquest procés.

Totes aquestes visions i aportacions ens donen al conjunt de la ciutadania una nova manera de veure el present i futur de la nostra Nació i per damunt de tot ajuden a “sacsejar” a la societat des de la base, des del moviment social.

Sovint des de la política diem que cal el compromís dels ciutadans en el nostre dia a dia i per tant que la construcció de tota societat “viva” només pot ser efectiva si es participa des de la pròpia ciutadania. Benvinguda aquesta Consulta pel País, per la Democràcia i per la dinamització de la pròpia societat.

I moltes gràcies a la Plataforma de Calella per la seva feina. Ara cal seguir treballant.

DESCONFIANÇA: SINÒNIM DE TRIPARTIT.

El diari la Vanguardia ha publicat un nou sondeig electoral, que com tots els que s’han publicat en els darrers mesos, dóna una clara victòria a la nostra coalició de CiU. La única novetat d’aquest sondeig és que parla d’una victòria contundent.

Sempre he dit que dels sondeigs t’has de fiar i t’has de creure la tendència que marquen. No ens podem quedar amb el número d’escons que dona a cada formació. Si ens quedem en que CiU treu 65-67 escons, al final, molt possiblement creurem que el sondeig no l’ha encertat. Si ens quedem amb les tendències del sondeig, CiU guanya de manera clara i puja, el PSC empitjora, ERC baixa de manera clara, i PP i ICV no modifiquen massa els resultats de fa 4 anys, segurament ho encertarem. Aquesta és la fotografia que donen la majoria d’enquestes electorals que s’han publicat. I les que no s’han publicat també.

Els motius d’aquests resultats són molt diversos i personalment fugiré de donar-ne gaires. El que sembla clar, és que la majoria de catalans volen un canvi, que es concreta amb un rebuig clar de la fórmula del tripartit. Rebuig que manifesten fins i tot de manera majoritària els votants de les formacions que el componen.

Sembla doncs que estem a les portes d’un nou cicle, on CiU recuperaria, no ja la primera posició, cosa que no ha perdut mai, si no que recuperaria de manera inequívoca i indiscutible l’hegemonia en tots els camps. El nacional, però també en el camp social.

Aquesta situació, com deia fa pocs dies Francesc-Marc Álvaro en un article al mateix diari, ve determinada per unes posicions molt centrades per part de la nostra coalició, però sobretot, per una percepció negativa del tripartit. I la ciutadania (74%) el que queda clar és que no en vol cap més, per ara, de tripartit. I per aturar això solament hi ha actualment una opció, que no és una altra que la d’Artur Mas.

Hauran estat 7 anys de tripartit, amb alguns encerts que segur que els hauran tingut, però amb una percepció general de falta de lideratge; de pèrdua de pes de Catalunya, no solament a Espanya, si no també al món, (Hem passat a ser la 11 regió europea, quan fa 8 anys èrem la tercera); de no prendre decisions estratègiques bàsiques per el nostre país; de no defensar Catalunya si molestàvem amb això al govern del PSOE.

I al final el que comptarà serà això. La percepció ciutadana, que donarà un mandat clar, si és confirmen els pronòstics, a CiU i a l’Artur Mas per recuperar els lideratges perduts. Tindrem una feina de gran responsabilitat.

Amb les pensions no s'hi juga

La decisió dels socialistes d’augmentar els impostos, de suprimir els 400 € i la modificació dels tipus de retenció de l’IRPF i d’incrementar poc les pensions ha fet que per a molts pensionistes la pensió del 2010 sigui inferior a la del 2009.

Aquests dies no em paro de trobar gent pensionista que estan absolutament indignats en veure’s la seva pensió i les dificultats de sempre per poder arribar a final de mes.

A aquesta circumstància cal afegir que moltes vídues han perdut el complement de la pensió de viduïtat perquè el tripartit no ha actualitzat suficientment el topall.  No tenint suficient amb això el tripartit ha congelat el complement de viduïtat per a l’any 2010 malgrat el “gran acord” de finançament que diuen que van obtenir.

Ja es ven curiós que aquells que parlen de polítiques socials constantment (PSOE i Tripartit) els seus actes en realitat estan lluny d’una autèntica sensibilitat social, com ho demostra també que d’ençà l’inici d’aquesta darrera legislatura del President Zapatero no ha fet res per augmentar les pensions de viduïtat fins arribar al 70% malgrat que s’ha fet un fart de d’anunciar que això era un nova promesa.

A tots aquests fets constatables, cal afegir la fugida endavant per part del govern socialista sobre pensions amb anuncis sorpresa sense respectar el consens de totes les forces polítiques com s’havia mantingut des de l’ inici de la democràcia. Amb les pensions no s’hi juga.

Sort que ara ens ho arreglarà tot aquest anunci que la Fundació “Confianza”  s’ha inventat i que és el famós estosololoarreglamosentretodos.org. A on la frivolitat del publicista i creatiu permet veure Pau Gasol, Andreu Buenafente, Àngels Barceló, animant a tots com si es tractessin d’uns humils treballadors que poden entendre en primera persona les dificultats de la crisi.

CALELLA: EL MÉS CALENT A L’AIGÜERA

Ara farà dos anys, el nostre grup municipal va proposar la creació d’una comissió municipal per consensuar els equipaments de la ciutat. La comissió s’ha reunit dues vegades o tres, però mai ha consensuat res. Quan s’ha reunit ha estat per notificar-nos les “decisions unilaterals” que havien pres els grups del govern, PSC i ERC.

El més problemàtic del cas, és que desprès de 2 anys, com es diu de manera col·loquial, el més calent és a l’aigüera. I és que dona cada dia més la sensació que els acords es prenen quasi per inspiració divina, sense tenir en compte les dificultats per realitzar-les o per portar-les a terme.

Quins equipaments ens fan falta?  Fa dos anys que el nostre grup proposava 4 eixos de treball. L’hospital, la nova escola, equipaments esportius i aparcaments, a més clar del gran tema de la façana marítima.

Passat tot el temps estem, pel que fa al planejament de la ciutat, l’eina que ho ha de fer possible, absolutament igual que el dia que vàrem començar. L’alcalde o l’equip de govern han decidit on ha d’anar l’hospital, sense consens, però ho han decidit, però les figures de planejament que ho regulen estan exactament iguals que fa dos anys.

Per la nova escola, per la qual tampoc es va consensuar el lloc,  s’havia avançat en l’execució del PA Joan Corominas, però noves indicacions sembla que ara ho desaconsellen. Males llengües diuen ara que és per culpa de la canonada d’aigües Ter-Llobregat, que de manera tant barroera ha gestionat el nostre ajuntament. Sigui el que sigui, si la nova escola no va al PA Joan Corominas, ara resulta que estem exactament igual que fa dos anys.

Les instal·lacions esportives de la ciutat estant exactament igual. Falten hores als pavellons; falten moltes hores al camp de fútbol, i els nostres esportistes han d’utilitzar camps de poblacions properes.

La gestió de l’aparcament cada dia és més deficient, i ignorant tots els estudis de mobilitat. Es van eliminant places d’aparcament i no en creen de noves. Quan hem demanant estudis de mobilitat per exemple, per ordenar el trànsit dels voltants de la riera, ens han ensenyat solament un plànol. Un estudi de mobilitat fa molts anys que no és un plànol. La improvisació és constant i permanent.

Podríem parlar de la confusió que l’alcalde i l’equip de govern han situat les funcions de Gestvia. Competències cedides a Gestvia ara es gestionen des de l’ajuntament sense que s’hagi adoptat la decisió de recuperar la seva gestió.

Segurament l’alcalde i els responsables municipals asseguraran que han treballat molt, i podria ser que fos veritat, només faltaria, però pel que fa als resultats us asseguro que el més calent és a l’aigüera.