dimecres, 20 de maig del 2009

ELECCIONS EUROPEES: QUÈ ÉS EUROPA? II

El candidat de CIU a les properes eleccions al Parlament Europeu, Ramon Tremosa , diu amb una claredat rotunda, que “Europa la portem a la butxaca” , i per fer-se entendre en aquesta definició , explica pedagògicament , el següent :

Gràcies a l’Euro , Europa està suportant molt millor l’impacte de la crisi, i les possibles devaluacions que comportaria tenir una moneda per cada País. Aquest és el cas dels anglesos amb la lliura esterlina, estant veient com perden la seva capacitat adquisitiva dia rera dia.

Per tant una única moneda com la que tenim i utilitzada a 12 països ens enforteix davant un món global,ofereix estabilitat a les empreses i facilita la comparació de preus. Aquesta moneda és segons Alan Greenspan la nova moneda global del segle XXI.

Un altre exemple de que Europa es porta a la butxaca , és l’anomenat “low cost” que ens permet poder volar amb preus baixíssims arreu d’Europa, la liberalització dels preus i de llur tràfic aeri, porta la paradoxa que mentre podem aconseguir un bitllet per anar a Roma, per exemple, per un preu de 40 €, en canvi, si agafem Iberia per anar a Madrid ens pot costar 300 €.

Un altre exemple és la reducció dràstica del preu de les trucades telefòniques internacionals . La Unió Europea , és un mercat comú en el qual la competència fa baixar els preus i augmentar la qualitat.

Tot això també és Europa. En propers blocs faré repàs de les principals iniciatives que ens permeten viure bé, en un espai geogràfic , enfortit i protegit en diversos aspectes. Aquest espai geogràfic és EUROPA.

dilluns, 18 de maig del 2009

ELECCIONS EUROPEES: QUÈ ÉS EUROPA?

A la gran majoria de catalans Europa és una realitat molt propera, és una unitat geogràfica , per definir-ho d’una manera més planera, que els hi permet sobretot viatjar sense passaport, però més enllà d’aquesta realitat tant pròxima i quotidiana , en realitat Què és Europa ????

EUROPA , és una realitat política que esdevé la legisladora de més del 70 % de las lleis que ens regula el nostre dia a dia , no és poca cosa , no? per tant sorprèn molt i molt aquest desinterès per bona part dels ciutadans , però sobretot el que em sobta més, és aquesta voluntat d’amagar una realitat tant important com vital per les nostres accions quotidianes i que no acabo d’entendre el perquè d’aquesta ocultació sistemàtica i del treball que cada dia es va consolidant com una realitat Geo-Política més important del que potser som capaços de percebre.

El proper dijous comença la campanya per les Eleccions Europees , en els propers dies us aniré detallant diferents qüestions que crec us poden ajudar a entendre encara més la importància d’aquestes properes eleccions.

diumenge, 10 de maig del 2009

DOGMATISME, SECTARISME I CONFUSSIÓ

El divendres passat vaig participar a la tertúlia del vespre de RAC 1, i vaig comprendre el per què, o si més no, un per què, sobre el tema de la desafecció i el descrèdit dels polítics.

Vàrem parlar de “el acuerdo” que el ministre Blanco havia portat el dia abans a Barcelona sobre el tema de rodalies i la seva transferència a la Generalitat. Un tertulià que el defensava a mort, quan es va fer evident que no l’havia llegit, va derivar la seva capacitat de diàleg cap afirmacions ofensives envers els rivals i cap a la intel·ligència en general.

Frases com “els de CIU voleu rebentar-ho tot”, “els de CIU esteu contents quan les coses van malament”, “els de CIU el que voleu és que en Rajoy sigui president”, etc. En definitiva, un avenç de l’argumentari que els socialistes catalans faran circular a partir d’ara i fins a les eleccions del parlament europeu i fins a les eleccions catalanes de l’any proper.

Els argumentaris dels partits, segurament són útils per el consum intern, per saber per on van les argumentacions o les noticies filtrades de manera interessada pels rivals, però sincerament crec que no són útils i que més aviat són un obstacle per mantenir un diàleg obert, no dogmàtic i enriquidor.

Malauradament la política espanyola i la catalana s’està fent quasi de manera exclusiva a cop d’argumentari. Amb una frase com “clar, si els de CIU són de dretes” és despatxa qualsevol idea per molt enriquidora o no que pugui dir qualsevulla persona.

Estem estigmatitzant postures i opinions. I d’aquesta manera és francament difícil, per no dir impossible afrontar els nous reptes en que ens trobem, com a país, com a col·lectiu.

Podem reflexionar sense tòpics sobre l’energia nuclear? per exemple. O sobre la flexibilitat laboral? O sobre el paper de l’escola privada o pública en el sistema general d’ensenyament?

Desgraciadament massa sovint es confonen mitjans amb objectius, tàctiques amb estratègies. Dit en català, massa sovint confonem i barregem (de manera interessada?? el gra i la palla.

dilluns, 4 de maig del 2009

QUAN LA POLÍTICA (D’ALGUNS) ESDEVÉ NOMÉS TEATRE

Transcorreguts 2 anys de la promesa del traspàs de Rodalies, aquests darrers dies veiem per enèsima vegada una escenificació teatral de tot aquest episodi.

Primer Acte
President Montilla amb el Vice-President Chaves per dir que de manera imminent hi haurà traspàs.

Segon Acte

El Conseller Saura amb el Vice-President Chaves per dir exactament el mateix i finalment el

Tercer Acte

S’escenificarà aquesta setmana amb la visita del Ministre Blanco i posterior reunió amb el President Montilla per novament dir allò que fa 2 anys que esperem.

Clar exemple tot plegat de quan la política esdevé només teatre.


Després de tota aquesta teatralitat caldrà veure com és aquest traspàs de Rodalies i Regionals, doncs tal i com tenen previst tot sembla indicar que serà absolutament insuficient. Com és pot gestionar un servei ferroviari sense traspassar les vies, els tres i les estacions???

Tant de Teatre per acabar tot aquest episodi molt per sota de les expectatives que s’havien generat i clarament per sota del que preveu l’Estatut. La Generalitat quedarà involucrada en una gestió que no podrà fer del tot, perquè aspectes bàsics i essencials del servei, el Govern de Catalunya no els podrà decidir i els continuarà decidint el Ministerio de Fomento.

Dos anys per a no traspassar res. Com podrem decidir si hem d’incrementar tal o qual freqüència si les infraestructures ferroviàries no tenen més capacitat? Que ens hauran traspassat a més de FUM FUM??

Cal reclamar que es faci bé, que es traspassin les vies, els trens i les estacions, i amb la dotació econòmica suficient. On són els 6.135 M€ que va prometre la Cap de Llista del PSC i actual Ministre de Defensa en plena campanya electoral ???.

Quan la política d’alguns només esdevé Teatre, cal reaccionar amb contundència i denunciar clarament que l’única política que executen és la política dels gestos , tant buida com estèril i alhora tant injusta pels catalans .

El PSC fa molt de temps que està preparant uns quans “Actes Teatrals” que escenificaran, en la realitat, la seva pròpia renúncia a defensar els interessos de Catalunya.

Ara rodalies, d’aquí poc Finançament.