dimecres, 5 d’abril de 2017

“Sí” a un millor país; “Sí” a la democràcia



Fa ben pocs dies, el 30 de març, coneixíem els resultats de la primera onada del 2017 del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Si, una enquesta. Allò que sempre, sempre genera debats i opinions contraposades. Que si no ho encerten mai, que si només marquen una tendència, que si ho mires del dret et diu una cosa i si ho fas del revés en diu una altra... Es evident que l’àmbit de la demoscòpia és ple d’experts de la reinterpretació, l’anàlisi i la dissecció dels resultats d’una enquesta en funció de quins siguin els interessos de cadascú. Mai falta qui es dedica a calcular les possibles sumes que podrien sorgir d’unes possibles eleccions. Que si aquest en trauria més, que si l’altra faria el “sorpasso”, que si la majoria independentista es desmunta...

Mireu, cadascú pot fer els càlculs com bonament pugui o sàpiga, però en aquest CEO hi ha algunes dades que, les miris com les miris, no permeten reinterpretacions t’hi posis com t’hi posis. Per exemple; el 73% de la població de Catalunya vol votar. Ras i curt. I que tres de cada quatre catalans vulgui votar, és tant com dir que molts electors del Partit Popular i de Ciutadans, unionistes declarats, també volen poder votar.

No em puc imaginar una Europa on, en un petit espai del seu territori, es prohibeixi el més elemental gest democràtic; votar.

No havien passat quatre dies de la publicació d’aquestes dades que, la direcció del Partit Demòcrata em va encarregar la tasca de liderar la campanya pel “Sí” del referèndum que el Govern de Catalunya convocarà en breu. Si, la campanya pel “Sí”. En el “referèndum o referèndum” que demanem, tothom es podrà expressar amb un si o amb un no  la independència de Catalunya. Però al Partit Demòcrata tenim clar, de fa temps, que només hi ha una opció possible. Si a la independència, Si a optar pel nostre propi camí, Si a abandonar l’Estat de l’”Operación Cataluña”, de l’España amb Ñ geminada i de les promeses d’inversions que es desmunten al cap d’una setmana quan el govern espanyol presenta uns pressupostos on es redueix –encara més- la partida d’inversions per a Catalunya. Si a deixar enrere per sempre un Estat que intenta guanyar als tribunals allò que no pot guanyar a les urnes utilitzant la fiscalia que tot ho afina.

Assumeixo amb honor, il·lusió, respecte i responsabilitat aquesta tasca encomanada pel Partit Demòcrata, la tasca de construir un “Sí” incontestable a un millor país.

diumenge, 19 de març de 2017

Democràcia en deconstrucció



Hi ha coses que, no per esperades, son menys impactants. Tots imaginàvem la condemna d’inhabilitació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dictaria contra Mas, Ortega i Rigau, només ens faltava saber de quan temps seria aquesta inhabilitació.

El dilluns 13 de març de 2017 serà recordat com una diada negre. En un acte sense precedents, la justícia espanyola condemnava la democràcia. Si, sobre el paper, la condemna era per Mas, Ortega i Rigau, però a ningú se li escapa que el que es va condemnar el 13 de març, va ser la democràcia exercida el 9N per més de dos milions de catalans. Ja ho vegeu, al final, la consulta no va ser tant “de costellada”, com ens va voler fer creure Mariano Rajoy.

I passava la mateixa setmana que el Parlament britànic debatia una moció contra la condemna de Mas, i al Parlament belga s’escoltava que aquest judici supera l’ordre nacional i requereix un posicionament europeu. I passava mesos després que els parlaments de Finlàndia, Estònia i Suïssa impulsessin comissions parlamentaries per debatre sobre Catalunya i el procés independentista.

Condemnaven Mas, Ortega i Rigau la mateixa setmana que la Comissió de Venècia -òrgan consultiu del Consell d'Europa- digues a l'Estat espanyol que hauria de reconsiderar la reforma que permet al Tribunal Constitucional (TC) sancionar i suspendre càrrecs públics, pensada pel procés independentista, un informe que després hem sabut que el govern del Partit Popular va intentar modificar. La mateixa setmana en que el president sortint del TC, Francisco Pérez de los Cobos, reconegués que l’òrgan que ha presidit fins ara, és incapaç de solucionar el conflicte amb Catalunya i admetés que cal diàleg polític.

Tot, la mateixa setmana que la “delegada” per Moncloa per gestionar “el problema catalan”, Soraya Saenz de Santamaria, continuava basant el seu diàleg en el silenci i en mirar cap a una altra banda i Rajoy... “Bueno, no, hombre…”

Faig meves les paraules pronunciades per la Irene Rigau, quan va dir que estem assistint a una democràcia en “deconstrucció”.